Xarxa tròfica de l'Antàrtida

L'Artèmia salina

Degut a que a la classe de vida marina ens hem proposat fer un "cultiu" de l'artèmia, hem de saber primer de tot quin tipus d'animal és, característiques i cicle biològic.

Aquest petit organisme artòpode, pertany al grup dels crustacis i habita a 300 llags salins de tot el món. Serveix com a aliment de moltes espècies de peixos i crustacis, però viu a salinitats on els seus depredadors no poden sobreviure, ja que no te cap mecanisme de defensa.

S'alimenta de fitoplàcton i microorganismes com bacteris. Pot arribar a mesurar fins a 10-15 milímetres en edat adulta.

Els seus ous poden aguantar condicions extremes ja que formen un cicle biològic quan s'enquisten. És a dir, adopten forma de quistes. Aquests quistes poden arribar a estar incatius fins a 10 anys amb un metabolisme basal zero. Contenen ADN i substàncies nutritives que els hi donen supervivència.

Per poder-ne fer cria de l'artèmia cal tenir en compte:

• Aigua de mar en la mateixa concentració salina que la que podem trobar en un medi natural.
• Aireació i renovació de l'aigua constant, per renovar l'oxigen.
• Atraure-les a través del fototactisme, que és l'atracció per la llum.
• Dipositar uns 10 grams d'ous per litre.
• Aigua a un 24-28ºC de temperatura.

Un cop revisades aquestes característiques de l'artèmia ja ens podem disposar a fer el cultiu.

Grans zones pesqueres al nostre planeta

Com el nom del títol indica, una zona pesquera es un lloc on es pot pescar en abundància. Per tant, per poder pescar en abundància, es necessita una concentració de vida marina important. Les zones més importants son:

• La zona del Pacífic Nordest
• El Pacífic Centre Est
• El Pacífic Sud Oest
• El pacífic Sud Est
• L'Atlàntic Sud Oest
• L'Atlàntic Sud Est
• L'oceà Índic Occidental
• L'Índic Oriental
• Pacífic Sud Oest
• Pacífic Centre Occidental
• Pacífic Nord Occidental
• Atlàntic Centre Est
• Atlàntic Nord Est
• Atlàntic Nord Oest

Xarxes alimentàries a la foscor

A partir dels 30 metres de profunditat marina, la foscor és l'única7 
A les profunditats dels oceans, no es veu res, regna la foscor, i per tant, les especies marines que hi viuen, han hagut d'evolucionar per poder sobreviure, ja que fins ara pensàvem que tots els éssers vius necessitaven de la llum solar per viure. Aquestes s'han adaptat gràcies a uns microorganismes i bactèries que son capaços de transformar la calor i els gassos que sorgeixen de les xemeneies marines en energia i aliment per les espècies.

La Balena a l'Antàrtida

Les balenes, com ja sabem s'alimenten de plàncton i zooplàncton. A l'Antàrtida, és un lloc, on hi ha molt de Krill, aliment bàsic de les balenes, per tant, per l'ecosistema de l'Antàrtida, les balenes son més que necessàries i viceversa.

D'altre banda, podem descriure l'Antàrtida com un lloc replet de balenes, al igual que d'altres espècies com pingüins, foques, peixos, etc.. però es un territori fràgil en ecosistemes, per la vegetació escasa, pocs llacs que no estiguin gelats, molt gel, i una baixa recuperació de l'impacte humà, degut a l'extens territori ( 13 milions de metres quadrats ).

Per tant, podem dir que sense la Balena, i altres espècies, l'Antàrtida perdria ràpidament la seva flora i es transformaria en un tros de gel gegant, provocant així altres morts.

Life in the deep

We always think that then life and the organisms need the sun to survive. But in this episode of BLUE PLANET, we also know that in sea deep is not necessary for some organisms and animals.
At 70's some scientists were exploring the deep ocean and find chimneys that expulse water at high temperatures ( 400Cº ), a temperature where any organism can survive, or is that they think.

In this case, some organisms can survive at high temperatures, and with diferents gases that are not oxygen, gases like methan and sulphudric acids. 
The clue are the bacteries that can trasnform these gases to oxygen and energy, and then, the different species that live there like mussels, white crabs and worms, like the Pompeya worms, that are able to live at 80º C.

Later, at 90's, in Mexico, other scientists discovered another amazing and espectacular sea life. They discovered a lake under the sea, where the water is most salty. This case are rarely similar that the other chimneys we talked about. Then, the scientists approve that the sunlight is not necessary for the whole of the species, 'cause some of these are be alive at the dark deep sea.

ACTIVITAT 1

BLUE PLANET

Blue Planet is a documentary produced by the BBC, with the objective that the company is aware of where we live. In this case, the sea and the life that is in him.

In this episode we have seen that, although the sea is so immensely large and it therefore takes up the majority of our planet is fully connected and synchronized. Here lives the world's largest animal, the blue whale, which is up to 30 meters long and has so much heart skull like a car. We know a lot about this issue navy is unknown where emigrate. Major ocean currents keep the sea in constant motion, so it is said that the sea never rests. These currents carry water off the coast that have less and less deep waves occur. Can also occur by wind. Dolphins jump those waves when they break. This takes advantage of the large mammal schools of fish to eat. These fish “placton” looking for food, they are also easy prey for sharks. But not all sharks come to feed, hammerhead sharks let others wash the fish, eating some organisms that have stuck together. In all this we see that everything in the sea is a chain. All are interdependent, so we have to take care of it. Even some birds like gulls, play an important role because they feed on schools of sardines and fish swimming near the surface.

All these movements and marine tides are affected by the moon, which also plays an important role in the sea.

L’ORIGEN DELS OCEANS

Bàsicament, fins ara hi havia hagut dues teories sobre la formació dels oceants, però actualment ja podem parlar de tres teories. Les següents:

1-Es creu que van ser “asteroides gegants coberts de gel" que van col·lidir amb la Terra entre 80 i 130 milions d'anys després de la formació del planeta. Segons aquesta tesi, la col·lisió d'aquests cossos glaçats extraterrestres va provocar també un moviment de les plaques tectòniques que va afavorir la creació dels continents i els oceans.

2- Quan la terra es va formar no hi havia aigua, l’aigua es va formar gràcies a la la barreja d’elements químics a causa de les erupcions volcàniques.

Durant milers  d’anys no havien precipitacions en forma  d’aigua  a la terra, només  sortia desde  els volcans en forma de vapor  a  pressió.  Quan  la  terra  es  va refredar, l’aigua va començar a sortir dels núvols fins que es va formar un oceà  sol,  anomenat “Pantalassa” i un continent anomenat  “Pangea .  Al  llarg de  millions d’anys  de moviments  de plaques  tectòniques, es van formar els oceans actuals.

La més recent 3- Parla sobre l’actual descobriment d’aigua a mart. No és exactament una teoria sobre l’origen dels oceans, però es poden complementar entre elles.

CARACTERÍSTIQUES DE L’AIGUA DEL MAR

Les característiques de l'aigua del mar varien d'un lloc a l'altre i afecten a la flotabilitat del vaixell i per tant a la navegació. Saber-ho és fonamental per tenir una bona navegació i arribar a bon port.

-Salinitat:

Contenen gran quantitat de sals minerals, principalment clor i sodi, de manera que no són aigües aptes parell al consum humà.

-Densitat:

Varia segons la quantitat de sals que presentin les aigües.

-Lluminositat:

  A causa seva densitat, les aigües salades limiten l'entrada de l'energia solar, de manera que el desenvolupament de la vida s'estableix en zones on sí arriben els raigs solars.

-Efecte tèrmic:

  Com les seves aigües absorbeixen la calor dels raigs solars rebuts durant el dia i l'alliberen en la nit, les zones properes als mars mantenen temperatures moderades.

-Modificador Climàtic:

  A causa de les corrents marines que fan circular les aigües, el clima de les poblacions properes pot variar bruscament, ocasionant el canvi de les espècies que es desenvolupen en aquest mitjà.

ORIGEN DE LA SALINITAT

L’aigua de mar conté minerals dissolts que la fan salada. En quant a l’origen d’aquestes sals, es creu que l’oceà es va formar per la condensació dels gasos emesos pel planeta, com hem parlat abans a l’apartat de la creació dels oceans. La teoria més comuna diu que aquests gasos eren àcids, i que en atacar les roques bàsiques varen donar lloc a les sals dissoltes que ara formen part de l’aigua de mar. Aproximadament un 3.5% de l’aigua de mar correspon a aquests minerals dissolts, i es considera que fa uns 3500 milions d’anys els oceans ja eren semblants als que ara coneixem.

La sal marina és pràcticament igual per totes les mars, l’únic que canvia és la concentració. 

CLASSIFICACIÓ DELS MARS I OCEANS